La Carta Àrab de Drets Humans (ACHR), adoptat pel Consell de la Lliga d'Estats Àrabs en vint-i-dos de Maig de, afirma que els principis continguts en la Carta de les nacions unides, la Declaració Universal de Drets Humans, Pactes Internacionals de drets sobre els Drets Humans i el Caire de la Declaració de Drets Humans de l'IslamEs preveu un nombre d'tradicional de drets humans, inclòs el dret a la llibertat i a la seguretat de les persones, la igualtat de les persones davant la llei, la protecció de les persones de la tortura, la dret a la propietat privada, la llibertat de la pràctica la pràctica religiosa i a la llibertat de reunió pacífica i d'associació.
La Carta ofereix també per a l'elecció d'un set-persona Comitè d'Experts en Drets Humans a considerar estats informes.
Una primera versió de la Carta va ser creat el quinze de setembre de, però no hi ha estat ratificat.
L'actualització versió de la Carta va entrar en vigor el, després de set dels membres de la Lliga d'Estats Àrabs havien ratificat. En vint-i-quatre de gener de, després de l'ONU oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans, Louise Arbor va dir l'Àrab carta era incompatible amb l'ONU i comprensió universal de drets humans, incloent el respecte dels drets de les dones i de la pena capital per a nens, a més d'altres disposicions de la Carta. La carta s'enumeren en el lloc web de la seva oficina, entre els textos adoptats per grups internacionals adreçades a promoure i consolidar la democràcia. A partir de novembre de, l'actualització de la Carta havia estat ratificada per Algèria, Bahrain, l'Iraq, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Palestina, Qatar, Aràbia Saudita, Síria, els emirats àrabs units i Iemen. En Lliga Àrab estats elaborat un addicionals tractat de l'Estatut de l'Àrab Tribunal de Drets Humans, - per permetre inter-estatals litigis sobre violacions de la Carta. El primer país a ratificar va ser l'Aràbia Saudita en el.
